Introducció: En els últims anys es constata a la Comissió Deontològica un augment de les reclamacions de pacients insatisfets per tractaments rebuts a les clíniques dentals “no propietat de dentistes”. Aquest estudi té com a objectiu quantificar aquestes dades i cercar-ne possibles causes. Material i mètode: El material emprat han estat les reclamacions de pacients presentades davant la Comissió Deontològica del Col·legi de la I Regió durant els anys 2003 i 2004, en total 315 expedients. Aquests expedients es van dividir en tres grups: assistència privada, assistència en franquícies i assistència en altres societats “no propietat de dentistes”. Resultats: Del total de la mostra estudiada, el 71,75% dels casos corresponen a tractaments realitzats a clíniques “no propietat de dentistes” i en el 28,25 % a clíniques propietat de dentistes. Conclusions: El nombre de reclamacions de pacients procedents de clíniques “no propietat de dentistes” (franquicies, assegurances i altres societats) s’està disparant en els últims anys, fet que constitueix en l’actualitat el 71,75% del total. Aquest número és molt més gran que el percentatge d’assistència bucodental que suposen.